(això va passar fa un parell de setmanetes)
Sopant tranquil·lament tots tres junts a taula, l'Ot quan acaba s'enfila de peus damunt la seva cadira, i estenent els braços tot el que pot i amb una veu molt greu, diu:
-Mira que gran que m'he fet!!!
(i ara amb el to de veu normal pregunta:)
-... que ja puc veure vi?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
ELS MEUS AMICS I AMIGUES
1 comentari:
AIXÒ SI QUE ÉS UNA REFLEXIÓ AMB CONCLUSIÓ.
NO TINGUIS PRESA...
QUE JA TINDREM TEMPS DE BEURE-HI.
UNA ABRAÇADA I UNA BOSSA DE PETONETS PER REPARTIR AMB ELS PARES.
Publica un comentari a l'entrada