diumenge, 9 de març de 2008

VISCA EL PA, VISCA EL VI, ...

(això va passar fa un parell de setmanetes)

Sopant tranquil·lament tots tres junts a taula, l'Ot quan acaba s'enfila de peus damunt la seva cadira, i estenent els braços tot el que pot i amb una veu molt greu, diu:
-Mira que gran que m'he fet!!!
(i ara amb el to de veu normal pregunta:)
-... que ja puc veure vi?

1 comentari:

CARLES ha dit...

AIXÒ SI QUE ÉS UNA REFLEXIÓ AMB CONCLUSIÓ.
NO TINGUIS PRESA...
QUE JA TINDREM TEMPS DE BEURE-HI.
UNA ABRAÇADA I UNA BOSSA DE PETONETS PER REPARTIR AMB ELS PARES.

ELS MEUS AMICS I AMIGUES