diumenge, 11 d’octubre de 2009

UN HOME DE SORT

(Precedents: ... a Taüll i viu un senyor d'uns 65-70 anys anomenat Ramonet. Ell i l'Ot són molt amics tot i que no s'entenen gaire amb el llenguatge. En Ramonet és una mica sord i parla en un català nordoccidental molt tancat.)

Aquest cap de setmana hem anat amb els pares a Taüll, allà ens esperaven els avis. Hem menjat creps, hem collit mores i bolets i hem fet unes "timbes" al parxís amb l'avi i la iaia.
A: A veure si treus un 2 o un 3?
O: (treu un 2) Sííí!!
A:  A veure ara si tornes a treure un 2 o un 3?
O: (treu un 3) Viscaaaaaa!!!
A: Caram noi, a veure si tornes a treure un 2 o un 3?
O: (treu un 3) Sí, sí, sí!!!
Mare: (desde el sofà) Ot, ets un home de sort.
O: En Ramonet sí que és un home sord.
M: ... ?!

ELS MEUS AMICS I AMIGUES