amics forans.
De músics, giris, nens, nenes, pedres i rajoletes n'hi havia per tot arreu.
Vaig jugar amb la Cèlia, amb la Ra, amb el Martí, amb l'Oriol, amb el pare i la mare.
Però el millor tampoc ho puc explicar, ho sento molt, el misteri encara perdura.
1 comentari:
QUIN MISTERI, QUIN MISTERI... QUINS NERVIS.... QUE SERÀ? QUE SERÀ?
Publica un comentari a l'entrada