Per celebrar els 60 anys de la iaia Dolors, hem llençat la casa per la finestra i hem marxat tots a London.
Quantes emocions: Ensenyar a tothom i totdon el meu DNI, l'angoixa de veure marxar la meva moxilla per aquella cinta, els autobusos de 2 pisos, els esquirols al parc, els noms i paraules estranyes que diuen els pares, aquells senyors tant tiessos amb un barret de plomes i la cançó que hem estat cantat tots els dies amb l'avi "o le le, o la la ser del barça és, el millor que hi ha".
Ara que el millor de tot, els esmorzars. Un scrambled egg com el del Wallace i el Gromit, ummmmmmhhh!!!
