UN HOME DE SORT

(Precedents: ... a Taüll i viu un senyor d'uns 65-70 anys anomenat Ramonet. Ell i l'Ot són molt amics tot i que no s'entenen gaire amb el llenguatge. En Ramonet és una mica sord i parla en un català nordoccidental molt tancat.)

Aquest cap de setmana hem anat amb els pares a Taüll, allà ens esperaven els avis. Hem menjat creps, hem collit mores i bolets i hem fet unes "timbes" al parxís amb l'avi i la iaia.

A: A veure si treus un 2 o un 3?

O: (treu un 2) Sííí!!

A:  A veure ara si tornes a treure un 2 o un 3?

O: (treu un 3) Viscaaaaaa!!!

A: Caram noi, a veure si tornes a treure un 2 o un 3?

O: (treu un 3) Sí, sí, sí!!!

Mare: (desde el sofà) Ot, ets un home de sort.

O: En Ramonet sí que és un home sord.

M: ... ?!

EL PARE ESTÀ EMBOSSAT

He acompanyat a la mare a comprar. Aquí la fruita i la verdura, allà la llet i els iogurts ... i un encàrrec del pare, uns iogurts pel colesterol (que no sé per què, però a mi aquesta paraula em fa molta gràcia). Quant hem anat a pagar, l'hi he dit a la senyora que fa "piiip":

O- Aquests iogurts són pel meu pare que està embossat!

La senyora s'ha posat a riure mentre seguia fent la seva feina i abans de marxar m'ha dit:

S- Fins un altre dia i que es millori el teu pare.